Carta de baixa al Diari ARA davant el seu editorial d’avui, 16 de juny.

Bon dia,

som subscriptor del seu diari des del dia 24 de gener de 2001. Durant aquest temps he vist com als Països Catalans han succeït fets molt vergonyosos, injustos i desagradables, molts d’ells com a conseqüència de la crisi capitalista i política que pateix el nostre país. Des de desnonaments de persones que no poden pagar la seva hipoteca fins a suïcidis de víctimes de muntatges policials, passant per episodis de violència policial a la vaga del 27 de gener o a l’intent de desallotjament de les persones acampades a Plaça Catalunya fa unes setmanes. Molts d’aquests abusos de poder provenen de les institucions que ens governen, com ara els desnonaments o la violència policial. A aquests episodis, generalment, el succeeix l’intent de la classe política de desprestigiar tota mobilització popular que s’enfronti al seu poder i legitimitat.

Cap d’aquests fets ha merescut mai un editorial especial, més llarg que de costum, del seu diari. Avui, però, el fet que ahir un grup de ciutadans bloqueges les entrades al Parc de la Ciutadella i escridassés els polítics que s’hi acostaren, sí que ha merescut una portada i un editorial més llarg del general. No només em decep que dediquin un editorial especial a un fet com aquest, sinó que també entrin el joc de la (suposada) legitimitat democràtica del Parlament. Enlloc d’informar avui vostès han decidit posicionar-se de part d’un dels actors del conflicte, que és la  “la classe política” que manté, juntament amb altres estructures verticals de poder, el sistema injust que patim les persones. Amb la intenció de suavitzar el seu clar i rotund posicionament, visualitzat de forma molt trendi amb el hashtag #aixíno, afegeixen que “la classe política té un greu problema de descrèdit i desconnexió amb la ciutadania”. Sincerament, pens que el problema d’arrel va molt més enllà d’una desconnexió que és real, però que només és la punta de l’iceberg, que és la crisi capitalista que afecta a les democràcies liberals a Occident.

A més a més, referent a la qualitat periodística, i tot i que jo no som periodista, crec que ha estat un posicionament precipitat, motivat per un clima interessat, que han creat les instàncies polítiques, i que la majoria de mitjans del nostre país han seguit.

El dia que em vaig subscriure al seu diari ho vaig fer perquè pensava que era diferent de la resta. Avui he vist que no, i els ho mostraré fent servir una piulada que ahir va circular per la xarxa, tot intentant ésser tan trendi com vostès: enviada per  @JordiRamoneda, la piulada deia “No sé si estic mirant el canal parlament o el canal gran hermano 24h. A tots dos dormen i els hi importa una merda el que hi passa fora.”.

Per desgràcia, el seu periòdic s’ha posicionat, tal com han fet la majoria dels mitjans de comunicació,  amb aquells a qui “els hi importa una merda el que passa fora”; fora de la seva classe (política), fora de les seves estructures de poder, fora de les seva (suposada) legitimitat…fora del  Parlament.

És per això que els deman que donin de baixa la meva subscripció a partir d’avui, dijous dia 16 de juny.

Atentament,

Guillem Colom

P.S. “Els que ahir van fer servir intimidacions i insults estan més a prop dels que l’any 1939 van tapiar el Parlament que dels que el van reobrir quaranta anys més tard.”

He de reconèixer que quan he llegit aquesta frase al seu editorial pensava que no llegia el Diari ARA, sinó algun d’aquells mitjans professionals de la demagògia i la manipulació. Malauradament, era el seu diari. M’he quedat bocabadat davant una afirmació tan vergonyosament demagògica i simplista.